Juliol 20-Sep 20, 2018
El 20 de juliol a la plaça de Vinyols varem veure com el cel canviava de colors al so d’un saxo, olorant especies tropicals, xarrupant un oporto exquisit amb un gotet de fang vermell tot escoltant els versos sensuals de la Hilda Hilst.
I es que les actrius Montse Murillo i Nuria Miramelsmots es van avenir a fer un recital d’aquesta poeta brasilenya, com només elles la saben entendre i captar amb tots els sentits. La música venia del mestre saxofonista Toni Plasantesmans.
El derrer vers llegit a tres veus amb l’afegit de l’Elena Padrell, va servir per introduir la presentació de Marines, la exposició temporal d’obres mitjanes i de gran format que havia sigut la derrera exposició del Carles l’any 2002.
Ja instal.lat a Vinyols, molt dies agafava la bicicleta i s’arribava fins al mar, element que el tenia fascinat , -“es inabastable, indescribtible, d’una voluptuositat extraordinaria…”. El va pintar d’infinits colors i textures, clar, banyat de sol, taronge, gris i fins i tot fosc, feréstec i vertiginós. Potser només al abast del poetes per poder ho explicar de manera, que al cataleg de la seva derrera exposició, va escriure: Mira’m.
Mira’m com m’endinso mar endins,
Mira’m amb els teus ulls canibals,
Mira’m malgrat esperis l’arribada del cigne.
La exposicio va ser comissariada per Tania Padrell i dins la sala es mostraven les pintures, acompanyades per les moltissimes fotos en 35mm del mar, que havia fet el mateix Carles i un video en loop, enregistrat el dia de la inaguració de Mira’m al ArtLoft (gener 2003) on el Carles va pintar amb maquillatge una marina a l’esquena nua d’una model.