ESDEVENIMENTS

“Els colors del Priorat” per Rosa Ciurana
Del 12 de novembre al 12 de desembre.
Sèrie inèdita de gravats sobre una zona màgica i magnífica com és el Priorat.
El treball de Rosa Ciurana es mou a través de l’experimentació amb la combinació de diferents materials i tècniques sobre el llenç, comparteix inquietuds i reflexions sobre l’origen de l’Univers, la relació entre el macro i el microcosmos, la vida, etc.
Juga amb l’espai físic i el converteix en un element més dins de les seves instal·lacions, de la mateixa manera que cerca un diàleg amb l’espectador per compartir aquesta pulsió creadora.

Què ens fa ésser?
Dijous 23 de novembre a les 19h
El dijous 23 de novembre a les 19h teniu una cita a Girona!
Un plaer tornar a ser a l’emblemàtica lliberia Les Voltes per presentar el nostre llibre “Què ens fa ésser?”.
La presentació serà a càrrec de Carme Sais, Cap de serveis de Museus, Patrimoni i Arts Visuals.
Qui som
artAMILL és la seu de l’associació de iniciatives culturals que porta el nom de Carles Amill.
L’espai es a Vinyols, un poblet de la província de Tarragona on el Carles va establir el seu estudi al final de la seva vida.
L’associació és privada i sense ànim de lucre, establerta uns anys enrere, per part d’un grup d’amics en la seva memòria.
Per en Carles, l’art no era només una forma d’expressió. També es va dedicar a l’estudi de la història de l’art, així com en el de les seves tècniques i procediments.
La missió d’associació…
artAmill
Una galeria i taller d’art situada al centre de Vinyols I els Arcs.
Una preciosa localitat al Baix Camp, just al costat de Reus,
i a uns cent quilòmetres al sud de Barcelona.
Per que aquí?
Vinyols va ser el lloc escollit per Carles Amill el 1999 per establir el seu estudi d’art.
És un poble tranquil a les afores de turons tous que miren el mar Mediterrani.
Vinyols creix com a dormitori per a les zones més industrials de Reus
i Tarragona, però manté el seu encant i esta molt convenientment
situat a 100 quilòmetres al sud de Barcelona.
Elegies per Carles Amill
de Mick Stern, Abril 2004
“Va viure en coves de barris gitanos, estudis cavernosos sense gaire llum excepte la llum de les seves pintures.
Una nit a Brooklyn, em va convidar a treure les sabates i caminar amb els ulls clucs a sobre d’un llenç al damunt del ciment per sentir el gruix voluptuós del pigment a través dels peus de la meva ànima.
Va ser després del seu període blau de patates i parets de pedra, però abans de les façanes arquitectòniques i els dibuixos de foc de tros.
Va viure la seva vocació com un monjo medieval, no va comprendre la gran pressa de la vida moderna.”