David Callau, una persona coneguda i reconeguda en el món de l’art per les seves obres, pintures, escenografies i escultures, aterra des de l’aeroport del món per aturar-se a Vinyols.
“No soc completament un abstracte, tampoc soc completament un figuratiu, però sí que realment trasllado la realitat o l’essència de les coses, la vinculo al meu procés creatiu i la transformo en un “clàssic renovat”.
“L’escultura m’ha vingut de buscar una tercera dimensió, de poder anar una mica més enllà, de sortir de l’espai i crear alguna cosa amb volums. De vegades, soc un escultor d’obres efímeres, d’escenografies, de muntatges fets del no-res”.
“Penso que hi ha alguna cosa més que ens condueix com a persones: les mans, el cor o el cap els mou algú en alguns moments, però la sensibilitat l’he tingut sempre. La puc tenir per una flor, per un vestuari o per un quadre”.
“Hi ha moltes escoles, però l’escola més important a la meva vida han estat els meus avis, totalment, per diferents visions. L’avi Maurici com a pastisser i les dues àvies com a grans cuineres, una d’elles encara amb vida i que feien moltes coses i sobretot dono les gràcies a l’avi “Maso”.
