Loading...
Biografia 2019-02-24T04:28:18+00:00

Biografia

Artista Carles Amill

Carles Amill va néixer a Barcelona el 30 d’octubre de 1953.

Al acabar l’institut de la  “la Salle” de Gràcia (Barcelona) ja mostrava una passió per la pintura i el dibuix, i el seu talent va ser reconegut immediatament.

Carles va fer la mili, -servei militar obligatori de la época- i el van assignar al barri de Gràcia. Un oficial va descobrir que Carles era un artista i li va encarregar de pintar temes militars eqüestres. A canvi, el va lliurar de moltes funcions normals de l’exèrcit, per la qual cosa Carles va poder dedicar part del servei militar als bars i cafeteries de Barcelona.

A l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ​ va obtenir un màster en tècniques de pintura.

Durant aquests anys de formació, es va familiaritzar amb molts professors i artistes de renom, com Dalí, Pijoan, Tapies, Santos Torroella i d’altres. Va passar un estiu a Venècia fent un aprenentatge a l’estudi d’Emilio Védoba.

El 1973, Carles va participar en dues exposicions col·lectives.

El 1980 va oposar una plaça  d’ensenyament a l’escola d’art de Reus. Va ferr les seves primeres exposicions individuals, quatre a Reus (1981, 1982, 1984), dues a Tarragona (1976, 1984) i una a Barcelona (1984). També va participar en diverses exposicions col·lectives.

Al setembre de 1985, amb  una excedència d’un any va anar a Estats. Les seves primeres exposicions als Estats Units van ser a Houston, Texas.

A la primavera de 1986, Carles va presentar un gran llenç a la V Biennal Domecq de la Ciutat de Mèxic “natura morta” i va obtenir el segon premi.

Carles anar i venir d’ Espanya, alternant la save docencia, amb activitat pictòrica i va exhibir diverses vegades, i va tornar als Estats Units, a Nova York, on l’Elena estava completant la residencia en psiquiatria.

El 31 de desembre de 1991, Carles i Elena es van casar a l’Ajuntament de Nova York. A la primavera de 1992, van celebrar-ho amb una festa de noces al Mas de Sunyer, prop de Reus, i al juliol d’aquell any, Carles va renunciar a la seva plaça docent a Reus.

En aquest any 1991 en Carles també fa una exposició individual al museu Vilaseca de Reus i presenta el petit llibre “Pintallavis”, una recopilació de poemes de Jordi Cervera amb il.lustracions fetes pel Carles, amb pintallavis.

Al voltant d’aquest temps es va interessar per l’estudi de la conservació i restauració de la pintura. Va treballar com a conservacionista a l’Institut Espanyol a la part alta de Manhattan. Va aprendre les tècniques històriques de pigmentació i va estudiar la conservació de la pintura sota el professor Papadoupoulis.

El 1993, Carles i Elena es van traslladar a Seaford, Delaware. Carles va participar en un curs sobre mètodes de conservació de la pintura i l’ús de “Abeba” com a netejador de vernissos. També va obtenir una comissió de la Divisió d’Arts i Museus de l’Ajuntament de Reus: el van encarregar de la recerca i documentació històrica de la col·lecció privada Antoni Pinyol Rius, de taules d’art gòtic catala molt valuoses.

Amb l’obra que va produir al seu estudi de Seaford va guanyar  el Premi Individual de Beques de la Divisió de les Arts de Delaware l’any 1995. El 1996, es va presentar a Wilmington (Divisió de les Arts de Delaware, Galeria I),

Dover (Delaware State University. Arts Center / Gallery) i a Rehoboth (a la Galeria Chambers de la Rehoboth Art League)

L’exposició va rebre molt bones crítiques de la premsa local. En Carles es va convertir en una figura reconeguda en els cercles artístics de Delaware, i en ocasions va ser convidat a ensenyar o a servir com a jutge en competicions artístiques. Va ser presentat a la primera pàgina de la revista “Delaware Today” com “una de les 50 persones més populars de Delaware el 1995“. El 1995 també va exposar a Easton, Maryland. També va participar en dos col.lectives a Manhattan,

Al març de 1998, Carles va tornar a Espanya. Va triar Vinyols, poble petit aprop de Reus, oer fers-hi l’ estudi. Era a la planta baixa d’un edifici de pedra al centre del poble.  Va treballar com a conservacionista i pintor, seguint exposant a Reus i a Barcelona.

L’Ajuntament de Reus li va patrocinar una exposició retrospectiva al museu de Reus, (de 1989 a 1999). L’exposició va ser ben rebuda i va anar acompanyada d’un ampli catàleg. El text del catàleg va ser escrit per l’historiador de Reus, Pere Anguera.

El 30 d’octubre de 1999, va neixer el seu fill Josep Amill  Padrell i la família es va traslladar a viure a Castellvell.

El 2002, va fer la seva exposició individual amb més èxit, “Marines” a la Galeria ArtLoft de Reus. On ell mateix va produie el catàleg amb retalls de tres poemes referents al mar. De Paul Valery, Salvador Espriu i els seus propis versos de : “Mira’m…”.

El Nadal de 2003, Carles va experimentar una profunda depressió amb inexplicable somnolencia, primers simptomes del que seria una malaltia terminal.

Carles va morir el 20 d’abril del 2004.